Cas: Història del món contemporani

Síntesi del cas

Un professor d’història treballa sense llibre de text per a potenciar el treball col·laboratiu i l’aprenentatge significatiu dels seus alumnes.

Els alumnes treballen per grups elaborant els diferents temes de l’assignatura que hauran de compartir amb la resta del grup-classe. La presentació es realitza en forma de vídeo-documental que ha d’incloure, text, imatges, vídeo, etc. Aquesta metodologia ha motivat els alumnes i els ha despertat l’interès per la matèria.

Història completa

Entrevistadora: Al llarg de la teva carrera com a professor has realitzat alguna activitat en que els alumnes construeixin coneixement a través de les Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC)? Professor: Sí, aquest curs he començat a posar en pràctica una nova metodologia en l’assignatura d’Història del món contemporani basada en l’ús de les TIC. Entrevistadora: I em pots explicar en què consisteix? Professor: No es treballa amb llibre de text sinó que els propis alumnes són els elaboradors del material de l’assignatura. Es treballa en grups de quatre alumnes. Cada grup escull un dels temes de l’assignatura, com  per exemple la Segona Guerra Mundial, i s’encarrega de reconstruir el tema mitjançant la recerca d’informació, imatges, etc.  crear un documental i exposar-lo davant la resta de companys. Entrevistadora: En quin curs es treballa? Professor: Amb alumnes de 1r de Batxillerat, és a dir, alumnes de 16 i 17 anys. Entrevistadora: Com se’t va acudir la possibilitat de treballar d’aquesta manera? Professor: La meva assignatura no motivava als alumnes. Estava cansat de no encertar amb el llibre de text; cap editorial s’ajustava a la meva manera de donar classe, cap llibre cridava l’atenció dels alumnes. Un dia, xerrant amb un grupet d’alumnes, em vaig adonar que allò que els motivava eren les noves tecnologies. A casa els nois i noies passen hores davant l’ordinador, busquen coses que els interessen per Internet, es comuniquen mitjançant les xarxes socials, etc. Entrevistadora: Ben pensat. I així doncs, quines són les tecnologies que utilitzeu? Professor: Cada grup d’alumnes s’ha de repartir la feina. Un s’encarrega de la recerca d’informació i, per tant, utilitza bàsicament el portàtil i l’accés a Internet. Un altre s’ha d’encarregar del tractament de la imatge i utilitza també Internet i la càmera digital. Un tercer alumne ha d’encarregar-se de l’elaboració del documental que es presentarà a la resta d’alumnes; aquest ha de treballar amb la càmera de vídeo i programes d’elaboració de vídeo. El quart alumne és el portaveu i s’encarrega de l’elaboració del guió del documental i la recopilació i reestructuració de tota la informació i també treballa amb el portàtil. Entrevistadora: I a l’escola disposeu de tot aquest material i hi teniu fàcil accés? Professor: Sí, utilitzem les anomenades “aules mòbils” que són carros que inclouen 30 portàtils i canó de projecció. A l’escola hi ha Internet via WIFI.  A més a més, els alumnes fan també molta feina a casa. Entrevistadora: I tots els alumnes tenen accés a Internet a casa? Professor: La gran majoria si. Sinó, tenen accés a la biblioteca de l’escola que disposa d’alguns ordinadors amb Internet o bé poden anar a casa d’altres companys. De totes maneres, m’asseguro que en els diferents grups de 4 alumnes 3 d’ells tinguin Internet a casa. Entrevistadora: I com avalues l’assignatura? Només amb la presentació final del documental? Professor: No, setmana a setmana  els diferents grups han d’anar penjant en un “site” una mostra del que van elaborant. D’aquesta manera ells mateixos van fent un seguiment de la seva feina i jo puc anar avaluant-los. A més a més, han d’elaborar un examen per la resta d’alumnes de la classe sobre el tema que treballen que també és avaluat. Entrevistadora: Sembla tot molt ben pensat i organitzat. Però t’has trobat amb alguna dificultat? Professor: Sí, a alguns alumnes no els agrada aquesta metodologia. Preferirien tenir un llibre de text amb la feina estructurada i prendre apunts de les típiques classes magistrals. També, m’he trobat amb alumnes que tenen molt poc domini de les noves tecnologies i cal guiar-los i ajudar-los molt. Tot i així és una experiència molt enriquidora! Entrevistadora: Creus que has assolit nous objectius dins l’assignatura? Professor:  I tant!  En primer lloc, he aconseguit que els alumnes treballin en equip. Tant amb el seu grup com amb la resta de companys ja que cada cert temps els diferents encarregats sobre un aspecte del treball es reuneixen per compartir descobertes, tècniques, maneres d’organitzar-se,... D’aquesta manera els alumnes no només treballen amb el seu grup sinó que la col·laboració es fa més extensa.  En segon lloc, he aconseguit que els nois i noies siguin cada vegada més autònoms; més que instruir ajudo als alumnes a aprendre a aprendre. Entrevistadora: Així doncs recomanaries aquesta metodologia a altres professors? Professor:  Sens dubte; per mi ha estat una experiència molt enriquidora. Els alumnes venen a classe amb ganes de treballar, de descobrir i d’aprendre. Els resultats de l’assignatura han millorat notablement.  Sempre animo als meus companys a provar noves maneres de treballar. Cridar l’atenció dels adolescents sempre és un repte. Entrevistadora: Doncs res més, moltes felicitats per l’èxit d’aquesta experiència i moltes gràcies per compartir-la.